Versión de HTML Básico
7
ACPP desde 1990
B O L E T Í N
lo que hacemos mes a mes
contra la desigualdad, redistribución
7
10/2016 Actividades de septiembre
dir també que el context és pitjor per a les no-
ies, a les quals molts cops es considera inútil
escolaritzar si el seu lloc és a casa amb el marit i
els fills. Ara bé, reconforta saber que l'esforç de
tantes i tantes persones, com les d'
ACPP
o
d'
Homme et Environoment,
té els seus resultats:
la construcció d'escoles millors, l'habilitació de
lavabos, la creació de centres per a nens i nenes
amb discapacitats... res d'això seria possible
sense l'empenta d'aquells qui creuen que un
món millor és possible. No obstant això, és clar
que queda un llarg camí per recórrer, però les
vibracions són molt bones.
De la mateixa manera, vam apropar-nos a la re-
alitat dels col·lectius migrants que tant veiem en
els mitjans cada dia. Però, igual que amb l'edu-
cació, per més imatges que vegis o articles que
llegeixis mai no t'arribes a fer una idea de la
magnitud de la situació. Nosaltres vam tenir l'o-
portunitat de veure la tanca de Melilla i de
conèixer de primer mà algunes històries verita-
blement injustes
que ens van om-
plir el cap d'inter-
rogants.
Molts
cops
pensava:
"L'ésser humà no
té cor. Com pot
fer-se a si mateix
coses tan horri-
bles?". No hi ha
resposta per a
una cosa així –o
almenys jo encara
no l'he trobada-
però el que sí que
sé és que no es
pot posar a tota la
humanitat al ma-
teix sac perquè, si
mires bé, te n'adones que les persones també
poden fer coses increïbles sense esperar res a
canvi. A Asticude, per exemple, coneguérem
gent disposada a despertar-se a qualsevol hora
per tal de treure de la comissaria subsaharians
detinguts pel simple fet d'haver nascut on han
nascut.
Podria seguir explicant moltes coses però, crec
que, com a mínim, donarien per fer un llibre. I
és que mai hi ha suficients paraules per descriu-
re allò viscut en un viatge, sempre et quedes
curta, i l'única manera de veure allò que nosal-
tres hem viscut és fer-ho amb els propis ulls i no
perdre mai les ganes de conèixer més. Perquè el
món és molt gran i té moltes cares.
*
Projecte ACPP “En la Recerca del Desenvolupa-
ment”, finançat per l’Ajuntament de Barcelona i
la Agència Catalana de Cooperació al Desenvo-
lupament.
Mai no t'esperes com d'intens pot arribar a ser un viatge,
tanmateix sempre et deixes portar per allò des-
conegut, convençuda que el que guanyaràs serà
quelcom que ni tots els diners del món no po-
dran comprar!
Exactament així ens sentíem les guanyadores de
la V edició d'
En Recerca pel Desenvolupament
el
diumenge 19 de juny, abans d'embarcar-nos
cap al Marroc. I puc assegurar que el convenci-
ment de tornar més riques es va acabar com-
plint.
Un cop a Nador, ens va rebre en Simo, d'
Hom-
me et Environoment
, i tots set (l'Adriana, la Nú-
ria, la Irene, l'Anna, el Rai, el Simo i jo, la Laura)
vam agafar el cotxe cap a Berkane. Viatjàvem en
època de Ramadà i no sabíem quin efecte tin-
dria en el nostre viatge. Just aterrar, però, ja ens
vam fer una idea del que suposaria: tot anava
més lent, moltes botigues tenien la persiana
baixada i dinar... dinar era difícil. Però ens va
anar prou bé i, de fet, vam poder conèixer una
tradició que vista des de casa pot arribar a sem-
blar molt estranya i incomprensible (fins i tot
ens vam proposar fer el Ramadà un sol dia, però
res, només el Rai ho va aconseguir).
Vam arribar a Berkane força tard i, des d'aquell
moment, el temps va començar a córrer molt
ràpid. Tantes emocions, tantes coses noves per
aprendre... realment costa copsar amb poques
paraules el que vam viure allà.
Tanmateix, crec que totes coincidim en que
conèixer la situació de l'educació al país va ser
una de les coses més colpidores del viatge, i és
que tot i saber que l'analfabetisme i la manca
d'escolarització són una realitat, no te n'arribes
a fer una idea fins que no ho veus amb els pro-
pis ulls! Realment la situació és complicada, i
més encara a les zones rurals que vam visitar on
el camí fins a l'escola ja és una odissea. S'ha de
Nunca imaginas qué intenso puede llegar a ser
un viaje, sin embargo siempre te dejas llevar
por lo desconocido, convencida de que lo que
ganarás será algo que no podrías comprar ni
con todo el dinero del mundo. Esta es la sensa-
ción que teníamos las ganadoras de la V edición
del programa “En Busca del Desarrollo” el do-
mingo 19 de junio, antes de partir hacia Ma-
rruecos, y puedo asegurar que el convencimien-
to de que volveríamos más ricas se acabó cum-
pliendo.
En Nador nos recibió Simo, de
Homme et Envi-
ronoment
, y los siete que éramos (Adriana, Nú-
ria, Irene, Anna, Rai, Simo y yo, Laura) cogimos
el coche hacia Berkane. Viajábamos en época de
Ramadán y no sabíamos qué efecto tendría en
nuestro viaje. Sin embargo al aterrizar ya nos
pudimos hacer una idea de lo que supondría:
todo iba más lento, muchas tiendas tenían la
persiana bajada y en cuanto a la comida... la co-
mida era difícil. A pesar de todo, nos fue bastan-
te bien y, de hecho, pudimos conocer una tradi-
Conocer, el primer paso hacia el cambio
Conèixer, el primer pas cap al canvi
Laura Cercós //
Guanyadora de la V edició del projecte
En la Recerca del Desenvolupament
*
Laura Cercós // Ganadora de la V edición del proyecto
En Busca del Desarrollo
*
Laura Cercós y resto de alumnas y alumnos premiados, con
Carol Pujadas (ACPP Catalunya), durante la entrega de los
premios.